Miquel Rigola, professor titular de la UdG amb una àmplia experiència a la indústria, funda el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental. Marilós Balaguer és una de les col·laboradores. La recerca inicialment se centra en processos físico-químics i biològics per al tractament d’aigües i gasos. Els laboratoris s’ubiquen a les dependències que l’Estudi de Ciències del Estudi General de Girona ocupava a la Casa de Cultura.
Procedent de la UAB, Manel Poch guanya una plaça a la UdG com a catedràtic d’enginyeria química i s’integra al LEQUIA. La seva recerca aborda l’aplicació de sistemes de control i tècniques de modelització al cicle urbà de l’aigua.

Trasllat a l’actual edifici de la Facultat de Ciències al Campus Montilivi.
Defensa de les primeres tres tesis doctorals del grup.
La pertinença a la xarxa XiT es mantindrà fins a la seva dissolució i tindrà continuïtat en l’actual segell TECNIO d’ACCIÓ, que distingeix els agents líders a Catalunya en recerca aplicada i transferència.
El grup participa en els projectes europeus STREAMES i Lifeleachate.

Deu anys després de la seva fundació, el LEQUIA està integrat per set investigadors permanents: Miquel Rigola, Manel Poch, Maria Dolors Balaguer, Ignasi Rodríguez-Roda, Jesús Colprim, Maria Martín i Joaquim Comas. Les àrees de recerca es diversifiquen i s’amplien: s’investiguen processos d’adsorció i oxidació d’efluents líquids i gasosos; tecnologies de membranes per al tractament d’aigües; i eliminació biològica de nutrients d’aigües residuals amb nitritació + procés anammox.
Manel Poch, Ignasi Rodriguez-Roda i Joaquim Comas funden l’spinoff Sanejament Intel·ligents S.L. (SISLTech) dedicada al desenvolupament de sistemes de control intel·ligent i automatització per a estacions depuradores d’aigües residuals.
Es capten els primers recursos del Plan Nacional de I+D+I, amb projectes de recerca aplicada i transferència que tenen com a investigadors principals els professors del grup.
El grup es posiciona com a referent en diverses tecnologies emergents en el cicle urbà de l’aigua i la bioconersió del CO2, com els bioreactors de membranes, el procés anammox o els sistemes bioelectroquímics. Sebastià Puig s'incorpora al grup com a professor lector i reforça l’àrea de recerca en sistemes bioelectroquímics.
L’espai del LEQUIA s’amplia amb nous despatxos i laboratoris a l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.
El LEQUIA estableix una aliança estratègica amb el Departament de Tecnologies de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua que es perllonga fins a l’actualitat.
Es sol·licita la primera patent industrial del grup: Smart Air MBR®, un sistema de control per a optimitzar l’operació els bioreactors de membrana.
El grup organitza per primera vegada un congrés internacional a Girona, el IWA conference on Sustainable Solutions for Small Water and Wastewater Treatment Systems (S2Small2010).
El LEQUIA coordina el projecte europeu SANITAS, una xarxa de formació Marie Curie del VII Programa Marc centrada en la gestió sostenible i integrada de l’aigua.

Es publiquen per primera vegada més de 20 articles anuals en revistes internacionals d’alt impacte.
Inici dels dos primers projectes del programa TECNIOSpring: SSAMBRA i REUCITY. El programa TECNIOSpring d'ACCIÓ permetrà dur a terme sis projectes de recerca aplicada i transferència, i establir col·laboracions rellevants amb institucions públiques i empreses privades de França, Estats Units i Austràlia. També serà un instrument per atraure talent post-doctoral.
El programa de doctorats industrials de l'AGAUR esdevindrà un instrument clau per consolidar l'activitat de transferència del LEQUIA.
Es comença a treballar en noves fases i aspectes del cicle urbà de l’aigua, com ara el tractament d’aigües potables
Es rep el reconeixement dels programes ICREA Acadèmia i Ramón y Cajal.

Raquel García Pacheco, investigadora “Juan de la Cierva", lidera la fundació de la segona empresa spinoff del LEQUIA, Ecomemb, dedicada al reciclatge de membranes per al tractament d'aigua.
El LEQUIA té plantilla de més de 40 persones, amb 8 professors permanents (Maria Dolors Balaguer, Manel Poch, Ignasi Rodriguez-Roda, Jesús Colprim, Maria Martín, Joaquim Comas, Marta Verdaguer i Sebastià Puig). L’essència de la seva recerca, l’enginyeria química i ambiental, es manté; però els desenvolupaments tecnològics s’adapten als nous reptes de la societat, i els projectes són cada cop més multidisciplinaris i/o transdisciplinaris.